Existeixen quatre tipus bàsics de tabac de pipa, que es corresponen amb les diverses varietats de la planta nicotiana tabacum i fins i tot de nicotiana rustica: Virgínia, Burley, Orientals i fulla de cigar (habano o dominicà).

D'aquestes, les que serveixen com base per a les barreges són el virgínia i el burley, servint els altres a manera de especia o condiment, que utilitzats sàviament en les proporcions adequades confereixen un sabor i una personalitat pròpies a cada barreja.

Existen cuatro tipos básicos de tabaco de pipa, que se corresponden con las diversas variedades de la planta nicotiana tabacum y incluso de la nicotiana rustica: Virginia , Burley, Orientaels y hoja de cigarro (habano o dominicano).

De estas , las que sirven como base para las mezclas son el virginia y el burley, sirviendo las otras a manera de especie o condimento, que utilizadoss sábiamente en las proporciones adecuadas confieren un sabor y una personalidad propias a cada mezcla.

És un tabac els colors del qual cobreixen tota la gamma de groc des del molt brillant (bright) fins al color caoba (mahogany). La seva alta proporció de sucres naturals (del 8 al 20 %) li confereix el seu característic sabor dolçenc. El seu contingut de nicotina és d'entre un 1 i un 2.5 %, és a dir, es tracta d'un tabac de força entre suau i mitja.

Una varietat important del virginia és el Indian Mysore que, com el seu nom indica, prové de la Índia. És de fulles més grans i el seu color és més brillant que el del virgínia noramericà, variant del groc llimona a tons ataronjats. Conté una mica més de nicotina i és una mica més dolç que l'americà. El “stoved virginia” és una forma de preparar aquest tipus de tabac, que consisteix en aplicar-li calor, de manera que adquireix un color molt fosc. El seu sabor és més afruitat i intens que el del virgínia natural.

Exemples de tabac a base de virgínia: Condor, Capstan , Royal Yacht de Dunhill, el Virginia Flake de Mac Baren o el Stonehaven de Esoterica Tobacciana.

Es un tabaco los colores del cual cubren tota la gamma del amarillo desde muy brillante (bright) hasta el color caoba (mahogany). Su alta proporción de azúcares naturales (del 8 al 20%) le confiere su característico sabor dulce. Su contenido de nicotina es de entre un 1 y un 2.5 %, es decir, se trata de un tabaco de fuerza entre suave y media.

Una variedad importante del virginia es el Indian Mysore que, como el su nombre indica, proviene de la India. Es de hojas más grandes y el su color es más brillante que el del virginia norteamericano, variante del amarillo limón a tonos anaranjados. Contiene un poco más de nicotina y es una poco más dulce que el americano. El “stoved virginia” es una forma de preparar éste tipo de tabaco, que consiste en aplicarle calor, de manera que adquiere un color muy oscuro. Su sabor es más afrutado y intenso que el del virginia natural.

Ejemplos de tabaco a base de virgínia: Condor, Capstan , Royal Yacht de Dunhill, el Virginia Flake de Mac Baren, el St. Bruno o el Stonehaven de Esoterica Tobacciana.

Originalment s'anomenava així al tabac que s'havia fermentat en barriques plenes de ron durant els mesos que durava la travessia de les Amèriques fins a les Metròpolis.

En l'actualitat consisteix a fermentar el tabac (prèviament endolcit amb sucre, mel o melassa) sota pressió i calor o bé escalfant-lo amb vapor d'aigua, mantenint-se així diversos dies o fins i tot setmanes. El resultat és un tabac d'un color gairebé negre, sense tot just sabor i bastant dolç per l'addició de sucres i amb molt poca càrrega de nicotina. S'elabora amb virgínies i burleys. Quan es produeïx exclusivament a partir de burley, es denomina black cavendish . Els mescladors (blenders) de les cases tabaqueras utilitzen aquest tabac per a rebaixar el contingut en nicotina d'una barreja.

Exemples de Black Cavendish: 1964 "Perfection Mixture" de WO Larsen, Springwater, el Black Vanilla i el Vanilla Cream de Mac Baren

Originalmente se llamaba así al tabaco que se había fermentado en barricas llenas de ron durante los meses que duraba la travesía de les Américas hasta las Metrópolis.

En la actualidad consiste en fermentar el tabaco (previamente edulcorado con azúcar, miel o melaza) bajo pressión y calor o bien calentandolo con vapor de agua, manteniendose así diversos días o incluso semanas. El resultado es un tabaco de un color casi negro, casi sin sabor y bastante dulce por la adición de azúcres y con muy poca carga de nicotina. Se elabora con virginias y burleys. Cuando se produce exclusivamente a partir de burley, se denomina black cavendish. Los mezcladores (blenders) de las tabaqueras utilitzan éste tabaco para rebajar el contenido en nicotina de una mezcla.

Ejemplos de Black Cavendish: 1964 "Perfection Mixture" de WO Larsen, Springwater y el Black Vanilla y el Vanilla cream de Mac Baren

És la segona varietat més conreada al planeta; originària de l'estat de Kentucky (EUA).

Les seves fulles, d'una grandària similar a les del virgínia, s'assequen a l'aire lliure (air cured) per espai d'un mes, sota sostre o sota tendals que les protegeixen del sol.

El seu color oscil·la entre el marró clar i el marró fosc.

És un tabac notablement més fort que el virginia (entre el 1.25 i el 4.5 %) i el seu sabor no és dolç ja que conté molt menys sucre natural (del 1.6 al 4.8%). La seva principal característica és una aroma i sabor que recorda a la xocolata. Aquest tipus de tabac és habitual en les barreges aromàtiques ja que absorbeix i reté les aromes de forma molt més eficaç que les altres varietats.

Exemple de tabac amb forta presència de burley: Sherlock Holmes i el Luxury Blend de Peterson, Captain Black Supreme o l'Scothis mixture de Davidoff

Es la segunda variedad más cultivada al planeta; originaria del estado de Kentucky (EUA).

Sus hojas, de medida similar a las del virginia, Se secan al aire libre (air cured) por espacio de un mes, a cubierto o bajo toldos que los protegen del sol.

Su color oscila entre el marrón claro y el marrón oscuro.

Es un tabaco notablemente más fuerte que el virginia (entre el 1.25 y el 4.5 %) y su sabor no es dulce ya que contiene mucho menos azúcar natural (del 1.6 al 4.8%). Su principal característica es un aroma y sabor que recuerda al chocolate. Éste tipo de tabaco es habitual en les mezclas aromáticas ya que absorbe y retiene los aromas de forma mucho más eficaz que otras variedades.

Ejemplo de tabaco con fuerte presencia de burley: Sherlock Holmes y el Luxury Blend de Peterson, Captain Black Supreme o el Scothis mixture de Davidoff

És el tabac condiment més car i més escàs. Es fa a Louisiana, EUA a partir d'una varietat de burley anomenada burley vermell, encara que també es produïx amb burley normal.

Les fulles de tabac són enrotllades amb força i sotmeses a una gran pressió per espai de mesos encara que cada vàries setmanes s'obren les barriques per a donar la volta al tabac i renovar l'aire que contenen; d'aquesta forma el tabac fermenta en el seu propi suc.

El perique té una olor avinagrat molt intens i és un tabac fortíssim en nicotina. El seu sabor especiat és així mateix molt pronunciat, per la qual cosa s'utilitza en proporcions molt petites, sent el màxim recomanat d'un 20% encara que a partir del 12% el perique domina sobre els altres ingredients de la barreja.

Exemples de mistures amb Perique: Flake Medallions i English Mixture , de Davidoff, Navy Rolls de Dunhill o Three Nuns de Bell.

Es el tabaco condimento más caro y más escaso. Se hace en Louisiana (EUA) a partir de una variedad de burley llamada burley rojo, aunque también se elabora con burley normal.

Las hojas de tabaco son enrolladas con fuerza y sometidas a gran presión por espacioi de meses aunque cada varias semanas se abren las barricas para darle la vuelta al tabaco y renovar el aire que contienen; de esta forma el tabaco fermenta en su propi jugo.

El periqué tiene un olor avinagrado muy intenso y es un tabaco fortísimo en nicotina. Su sabor especiado es así mismo muy pronunciado, por lo cual se utiliza en proporciones muy pequeñas, siendo el máximo recomendado de un 20% aunque a partir del 12% el periqué domina sobre los otros ingredientes de la mezcla.

Ejemplos de mixturas con Periqué: Flake Medallions y English Mixture , de Davidoff, Navy Rolls de Dunhill o Three Nuns de Bell.

És un tabac fumat. Es tracta de fulles de burley. És un tabac amb bastanta força i amb un sabor molt característic. En barreges per a pipa s'usa en percentatges bastant baixos, de manera que resulta gairebé imperceptible.

Exemples de mistures amb Kentucky: Kentucky Bird

Es un tabaco ahumado. Se trata de hojas de burley. Es un tabaco con bastante fuerza y con un sabor muy característico. En mezclas para pipa se usa en porcentajes bastante bajos, de manera que resulta casi imperceptible.

Ejemplos de mixturas con Kentucky: Kentucky Bird

Sota aquesta denominació s'engloben en realitat diverses varietats de tabac que es conreen a Grècia , Turquia , Macedònia , Bulgària i Xipre principalment. Sent algunes d'elles el Izmir , el Yenidje o el Samsoun.

Les fulles d'aquests tabacs són més petites que les dels seus cosins americans degut a la calor d'aquesta zona i a la falta d'aigua del sòl. Una cop collides, les fulles de tabacs orientals són, normalment, assecades al sol (sun cured).

El seu contingut en nicotina és baixíssim (del 0.8 al 2.1%) i el seu contingut en sucre bastant alt, encara que sense arribar a les cotes del virgínia.

Són tabacs molt fragants, és a dir, que tenen molt aroma i sabor però poca potència en nicotina. Es poden distingir pel seu color groc-verdós i el seu tacte oliós. A causa del seu sabor intens, el percentatge de tabac oriental en les barreges per a pipa sol ser molt baix, rondant el 20 o el 30% com a màxim.

Exemple de mixtures amb orientals: Royalty , de Davidoff, Standard Mixture Mild i Early Mornig , de Dunhill, el Wellauer's English Blend o el Penzance de Esoterica Tobacciana.

Bajo esta denominación se engloban en realidad diversas variedades de tabaco que se cultivan en Grecia , Turquía, Macedonia , Bulgaria y Chipre principalmente. Siendo algunas de ellas el Izmir , el Yenidje o el Samsoun.

Las hojas de estos tabacos son más pequeñas que las de sus primos americanos debido al calor de esta zona y a la falta de agua del suelo. Una vez recogidas, las hojas de los tabacos orientales se secan, normalmente al sol (sun cured).

Su contenido en nicotina es bajísimo (del 0.8 al 2.1%) y su contenido en azúcar bastante alto, aunque sin llegar a las cotas del virginia.

Son tabacos muy fragantes, es decir, que tienen mucho aroma y sabor pero poca potencia en nicotina. Se pueden distinguir por su color amarillo-verdoso y su tacto oleoso. A causa del su sabor intenso, el porcentaje de tabaco oriental en las mezclas para pipa suele ser muy bajo, rondando el 20 o el 30% como máximo.

Ejemplos de mixturas con orientales: Royalty , de Davidoff, Standard Mixture Mild y Early Mornig , de Dunhilll Wellauer's English Blend o el Penzance de Esoterica Tobacciana.

El tabac de Latàkia rep el seu nom de la localitat síria en la qual s'embarcava cap a Europa. Consisteix en un tabac oriental anomenat sek-el-bind que s'asseca al foc, amb la qual cosa queda afumat.

És de color negre intens i d'una gran fortalesa nicotínica. La seva olor en fred és afumat i fumat té un sabor molt intens a llenya i a encens. Degut al fet que el mercat demanda més tabac latakia del que Turquia i Síria poden produir (o del que els mescladors volen pagar) Xipre s'ha sumat a la producció d'aquest tipus de tabac, encara que ho fa a partir de fulles d'Izmir, amb la qual cosa el sabor i l'aparença són molt semblants degut al fet que reben el mateix tractament, però la potència en nicotina és molt menor.

El latakia s'utilitza sempre en proporcions petites en les barreges, doncs en cas contrari el seu intens sabor anul·laria completament el dels altres tabacs. L'habitual és que el percentatge màxim de latakia sigui sobre el 25 o el 30%.

Exemples, entre molts d'altres: My Mixture 965 , de Dunhill, Wellauer's Latàkia (latakia pur), de Wellauer, Balkan Latàkia, de Stanislaw, el Penzance i el mític Balkan Sobranie

El tabaco de Latakia recibe su nombre de la localidad siria en la que se embarcaba hacia Europa. Consiste en un tabaco oriental llamado sek-el-bind que se seca al fuego, quedando ahumado en este proceso.

Es de color negro intenso y de una gran fortaleza nicotinica. Su olor en frio es ahumado y fumado tiene un sabor muy intenso a leña y a incienso. Debido al hecho que el mercado demanda más tabaco latakia del que Turquía y Siria pueden producir (o del que los mezcladores quieren pagar) Chipre se ha sumado a la producción de éste tipo de tabaco, aunque lo elabora a partir de hojas de Izmir , con lo que el sabor y la apariencia son muy semejantes debido al hecho que reciben el mismo tratamiento, pero la potencia en nicotina es mucho menor.

El latakia se utiliza siempre en proporciones pequeñas en les mezclas, pues en caso contrario su intenso sabor anularía completamente el de los otros tabacos. Lo habitual es que el porcentaje máximo de latakia sea sobre el 25 o el 30%.

Ejemplos, entre otros muchos: My Mixture 965 y Early Mornig , de Dunhill, Wellauer's Latàkia (latakia pura), de Wellauer y Balkan Latàkia , de Stanislaw, el Penzance y el mítico Balkan Sobranie.

Es tracta de picadura de tabac procedent de Cuba o de la República Dominicana. En realitat s'usa molt rarament en barreges per a pipa.

La picadura habana té una gran fortalesa (contingut en nicotina) i el sabor característic del cigar habano, que fumat en pipa recorda al tabac negre de cigarret. La picadura dominicana és més suau en nicotina que la habana i el seu sabor és més afruitat i fragant. En qualsevol cas la fulla de cigar s'usa molt rarament en barreges per a pipa, i quan s'usa és en proporcions molt petites, a manera de especia que aporta matisos diferents al sabor.

Amb fulla de habano no es comercialitza a Espanya cap labor per a pipa. A força de fulla dominicana: Monsenyor de la Romana, encara que el tall no és el més indicat per a pipa es pot fumar en ella perfectament.

També mereixen ser esmentats els tabacs Maryland i Carolina, que sense tenir qualitats especialment marcades són tabacs de bona combustió que se solen usar per a realçar el sabor del virginia i del burley i com farciment de qualsevol barreja.

És el procés que sofrixen els tabacs que es volen aromatizar, casos flagrants són els tabacs amb licor, Cherris (cireres) i molts vainilles.

Tradicionalment el salsejat es feia com el nom indica ruixant o banyant el tabac en “salses” que podien contenir licors, regalèssia, beines aromàtiques, espècies vàries o fins i tot pètals de flors. Aquests tabacs una cop processats perdien la seva essència de tabac predominant en el seu sabor i olor el salsejat al que se'ls havia sotmès. Per això després havien de ser sàviament administrats pel blender al crear les barreges de manera que el seu sabor quedés diluït o matisat en la justa mesura.

En l'actualitat el salsejat s'ha vist reemplaçat pel “topping” que consisteix a afegir damunt (top) del tabac un aroma artificial com qui diu en esprai (en realitat és molt més sofisticat, doncs s'utilitzen càmeres de buit).

Igualment el topping es pot aplicar de dues formes:

Esxemples: quasibé totes les labors de Borkum Riff i moltes labors de Mac Baren

Es el proceso que sufren los tabacos que se quieren aromatizar, casos flagrantes son los tabacos con licor, Cherris (cerezas) y muchos vainillas.

Tradicionalmente el salseado se hacía, como el nombre indica, rociando o bañando el tabaco en “salsas” que podían contener licores, regaliz, vainas aromáticas, especias varias o incluso pétalos de flores. Estos tabacos una vez procesados perdían su esencia de tabaco predominando en su sabor y olor el salseado al que se les había sometido. Por eso después habían de ser sabiamente administrados por el mezclador (blender) al crear las mezclas de manera que su sabor quedase diluido o matizado en la justa medida.

En la actualidad el salseado se ha visto reemplazado por el “topping” que consiste en añadir encima (top) del tabaco un aroma artificial como quien dice en spray (en realidad es mucho mas sofisticado, pues se utilizan cámaras de vacío).

Igualmente el topping se puede aplicar de dos formas:

Esjemplos: casi todas las labores de Borkum Riff y muchas de las labores de Mac Baren